(Alzira, Ribera Alta, segle XVII – 1722)

(o Servera)  Filòsof. Es doctorà a la Universitat de València, on donà dos cursos de filosofia. Fou canonge de la catedral de València (1706) i un notable predicador (el 1707 publicà la seva oració d’acció de gràcies per la victòria de Felip V de Borbó llegida a la catedral).

Publicà també altres peces oratòries, llibres hagiogràfics, i dues obres de filosofia dins les noves tendències que es desenvoluparen a València des d’aleshores: Metaphysico-logica, seu Disputationes in Logicam et Metaphysicam iuxta methodum Scholae Valentinae distributae (1693) i Disputationes summulsticae seu Dialecticae institutiones (1697).

Es mostrà eclèctic en les pugnes entre suaristes i tomistes; fou influït per Maignan i per la mentalitat geomètrica cartesiana.