(Carlet, Ribera Alta, 7 octubre 1915 – València, 11 novembre 2004)

Escriptor i editor. Germà de Vicent. Representant i primer capdavanter del grup d’escriptors valencians de la generació de postguerra. Publicà les seves primeres poesies a la revista “El Vers Valencià”, de Josep M. Bayarri, de qui fou deixeble.

La seva poesia es manté en la continuïtat de la poesia dels anys 1930, influenciada pel post simbolisme francès. Els seus llibres de poemes publicats són: Volar… (1943), A l’aire del cor i del seny (1944), La inquietud en calma (1945), Jo sense tu (1948), On vaig, Senyor? (1949), Aires de cançó (1950), Goig (1953), Esparses (1953), Home (1957), Jo, cap de casa (1962), D’amar-te, Amor (1963), Silenci (1970) i Schumann, el piano y yo (1996, pòstuma). Dins el gènere narratiu, és autor del recull de contes Proses en carn (1953).

L’any 1943 va fundar l’editorial Torre de València, amb Miquel Adlert i Noguerol. Fou un dels fundadors de la revista literària no autoritzada “Esclat”. El 1950 obtingué la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Perpinyà.

Representà, en els anys posteriors immediats a la guerra civil, la continuïtat de la cultura catalana al País Valencià a través de les tertúlies literàries organitzades per ell a València, però durant la transició, canvià d’actitud i ingressà al partit Unió Valenciana. Fou elegit diputat a les Corts Valencianes el 1982.

Fou un dels principals defensors del secessionisme lingüístic i representà aquest sector com a membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, creada el 2001, càrrec que dimití l’any següent.