(Palma de Mallorca, 1745 – Sevilla, Andalusia, 1811)

Jurista. Catedràtic de dret a la Universitat de Mallorca. Defensà les temporalitats de la Companyia de Jesús (1781) i les doctrines lul·lianes, enfront del bisbe Díaz de Gurrea.

Formà part dels consells reials (1782), fou assessor de la intendència de Catalunya (1798) i alcalde major de Sevilla (1807), on fou catedràtic de lleis.

Publicà Compendio de Historia Universal (1796).

Fou el pare de l’historiador Joaquim Maria Bover i de Rosselló.