(l’Alcúdia, Ribera Alta, 1942 – )

Pintor. Estudià belles arts a l’Acadèmia de Sant Carles de València (1961-66). Clarament influït pel pop-art, el 1964 presentà Trilogia monoteista.

Posteriorment destaquen obres com Èdip, Èdip i el fill de Verònica i Retransmissió televisiva del miracle (1970). El 1971 exposà a Barcelona la sèrie Falconeria. Després ha presentat Trama i ordit (1978), Deu imatges de les Germanies (1978).

Com a il·lustrador ha col·laborat en nombroses revistes i més tard s’ha orientat cap al llibre infantil i juvenil: Sóc el foc (1980), El pardalet sabut i el rei descregut (1982), Tirant lo Blanc (1989), etc, gènere en el qual ha estat guardonat amb diversos premis.