(València,  vers 1850 – vers 1915)

Escriptor. Amic i deixeble de Constantí Llombart. Fundà el setmanari “La Tronà” (1894), de tendència republicanà, que aparegué irregularment durant divuit anys.

Escriví algunes obres teatrals (Moros en l’Horta, 1893) i diverses novel·les curtes, una de les quals, Caciquisme roig (1904), prologada per Rodrigo Soriano, atacava durament la política de Vicent Blasco i Ibáñez i és un text molt representatiu de les lluites internes del republicanisme valencià de l’època.

El 1908 promogué i dirigí una altra publicació setmanal “El Cuento del Dumenche”, que es proposava de fomentar el conreu i la lectura de prosa narrativa en la llengua pròpia. Des de les pàgines d’aquesta revista polemitzà amb Teodor Llorente i amb els literats de Lo Rat Penat, els quals acusava de distanciar-se del poble i d’emprar un idioma arcaic i artificiós.

El 1915 encara donà al públic una narració (Nit de nóvios).