Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 108,42 km², 192 m alt, 25.228 hab (2014)

Situat entre els rius Sonella i Millars, als últims contraforts del Sistema Ibèric, a la zona costanera de la Plana. És un dels municipis més extensos de tota la regió.

L’activitat econòmica se centra principalment en la indústria i els serveis. L’agricultura té en els garrofers el conreu més important, seguit dels ametllers i l’olivera. El regadiu comprèn dues àrees diferenciades: l’Horta Vella, que consta de l’horta de la Vila i l’horta de Miralcamp, amb aigües procedents de la font i dels pous del Canyar, i l’Horta Nova, creada a partir de la segona meitat del segle XIX, amb aigua de pous. El conreu fonamental és el de tarongers, conegut des de l’època àrab i incremental al final del segle XIX en produir-se la crisi de la morera; la varietat més important és la nàvel. Altres activitats econòmiques són l’explotació del bosc, la ramaderia (sobretot ovina) i l’avicultura. Indústries químiques i de materials per a la construcció (ceràmica). Àrea comercial de Castelló de la Plana.

El creixement de la població fou especialment notable a partir de l’any 1950.

La vila, situada a l’esquerra del riu de Sonella, és al peu del castell d’Onda, centre de la comanda d’Onda (1280-1317) de l’orde de l’Hospital, que passà a l’orde de Montesa; té diversos edificis dignes de consideració, entre els quals destaca l’església de la Sang, del segle XIII, que guarda un retaule gòtic del segle XIV, i el Museu de Ciències Naturals del Carme.

Dins el terme hi ha, a més, el poble d’Artesa d’Onda, les caseries de Miralcamp, el Tis i el pla de la Marquesa, els barris del Tossalet i Montblanc, els despoblats de Sonella, Espartera, Benita i la Graïllera, el santuari del Salvador i l’important convent del Carme d’Onda.

Enllaç web: Ajuntament