(València, 5 novembre 1886 – 24 desembre 1970)

Escriptor i escultor. Professor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Fundà la col·lecció “Biblioteca de poetes valencians contemporanis” (1915) i les revistes “El vers valencià” (1934) i “Ribalta” (1935).

La seva obra poètica, començada el 1915 amb Precs de pau i Llaurs lírics, és molt extensa -més de seixanta llibres-, però desigual. És autor d’alguns opuscles polítics, com Els cavallers de Vinatea (1928) i El perill català (1931), contrari al valencianisme procatalanista, d’una Història de l’art valencià (1957) i d’alguns d’una ortografia molt personal per tal d’allunyar el valencià del català.

Com a escultor és autor d’obres de tema religiós.