(Pamplona, Navarra, 1834 – València, 7 desembre 1897)

Pintor i escriptor. Format a València, on féu estudis a la universitat i a l’Acadèmia de Sant Carles.

Conreà la pintura d’història (Mort de Sòcrates, 1855) i el retrat (Sarasate, al conservatori de València, El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València), però destacà més per la seva tasca pedagògica: fou catedràtic i després director (1871) de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia.

Per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala.

Esporàdicament es dedicà al periodisme (sobre temes artístics), a la poesia satírica i a la caricatura.