(Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, segle XVII – )

Jurisdicció senyorial creada el 1645 i que comprenia la vila. La senyoria fou concedida des de la conquesta cristiana a la família Montagut, juntament amb la del lloc veí de Ressalany.

A la segona meitat del segle XVI, Maria, filla d’Àngela Montagut i Vilanova de Ribelles, senyora de l’Alcúdia i de Ressalany i de Galceran de Castellví, es casà amb Gonçal d’Íxar, baró de Xaló; a llur nét Gonçal Escrivà d’Íxer fou concedit el comtat el 1645. El segon titular fou el seu fill Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau, escriptor en llengua castellana.

El títol passà, mes tard, als Català de Valeriola, ducs d’Almodóvar del Río i, el 1814, passà a Antoni Saavedra i Jofré, baró d’Albalat i Segart, ministre de Ferran VII de Borbó. Els seus descendents encara el conserven.