(País Valencià, segle XVII – )

Jurisdicció senyorial, atorgada el 1605. Comprenia la vila -actualment ciutat- d’Albaida i els pobles d’Atzeneta d’Albaida, Aljorf, Benissoda, Carrícola, Bufali, Otos i el Palomar.

La baronia d’Albaida fou elevada a comtat d’Albaida el 1477 a favor de Jaume del Milà i de Borja, arran del seu matrimoni amb Elionor d’Aragó. El quart comte, Cristòfor Milà d’Aragó i de Coloma, fou elevat a marquès el 1605, i el cinquè marquès, Francesc de Paula Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada obtingué, el 1771, la grandesa d’Espanya.

En morir sense fills, s’originà un plet, sentenciat el 1790, a favor de Josep Maria Milà d’Aragó, tercer nebot-nét del primer titular del marquesat. Aquest morí també sense fills, i un segon plet acabà amb la sentència del 1806, a conseqüència de la qual passà a ésser setè marquès el mariscal de camp Joaquim de Pedro i Llorenç.

Finalment, també aquest morí sense fills, i per una altra sentència del 1829, confirmada el 1842, fou vuitè titular Francisco de Paula de Orense y Rábago, sisè nét del primer marquès. El succeí el seu fill José M. de Orense, cèlebre polític republicà.

El títol passà als Orellana-Pizarro, marquesos de La Conquista i, recentment, als Pérez de Herrasti, comtes d’Antellon.