(Alaró, Mallorca Raiguer)

Antiga fortificació, construïda al cim del puig d’Alaró (822 m alt). Aquesta muntanya és com una avançada, damunt la plana mallorquina, del sistema muntanyós de ponent, del qual la separen les valls de Solleric i d’Orient.

La part alta és una superfície relativament plana, voltada tota ella per una altra cinglera d’un color rogenc, que li dóna un aspecte molt característic entre totes les elevacions de la serralada. Damunt aquesta mola, a la vora mateixa de la cinglera, es troben, més o menys enrunats, el conjunt de murs, torres i aljubs de l’antic castell.

Aquesta fortificació, existent ja a l’època musulmana, fou una de les que es reservà Jaume I de Catalunya en bescanviar el 1231 amb l’infant Pere I d’Urgell el comtat d’Urgell amb la Mallorca conquerida recentment.

Fou un dels pocs llocs que s’oposaren a l’ocupació de l’illa per Alfons II de Catalunya; segons una llegenda, dos dels defensors, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, moriren al foc a causa de llur fidelitat a Jaume II de Mallorca.

El 1320 el castell d’Alaró fou restaurat per darrera vegada. En una àmplia terrassa, situada a nivell més baix que el castell, dominant tota la plana de Mallorca, es troba el santuari des Refugi.

El castell només és accessible des de la vall d’Orient i, per un camí empedrat i tortuós de 5 km de longitud, des d’Alaró.