(Catalunya, segle X – 977)

Monjo de Cuixà i bisbe d’Elna (968-977). Era fill de Jofre I d’Empúries-Rosselló. És conegut pels seus viatges a la recerca de privilegis per als monestirs catalans. Així, el 950 era a Roma on recaptà una butlla del papa Agapit II, que exemptava el monestir de Cuixà de la subjecció al bisbe, privilegi que l’any anterior havia obtingut Cluny. Aquesta era la primera butlla que obtenia un monestir català.

L’any següent hi tornava probablement per aconduir-hi una caravana de nobles i jerarquies catalanes que també reclamaren privilegis pontificis. Encara, pel febrer del 952 anava a Reims a la cort de Lluís IV de França, per a obtenir-ne altres preceptes per a ell i els seus acompanyants.

Hom pot formular la hipòtesi d’identitat d’aquest monjo, tan influent, amb Sunyer, fill del comte Gausfré del Rosselló, que fou bisbe d’Elna del 968 al 977.