(Catalunya Nord, segle XIII – 1347)

Fill de Bernat (IV) de So i de Cortsaví, i germà de Bernat de So. Fou segon vescomte d’Évol, romangué fidel a Jaume III de Mallorca, del qual fou conseller.

El 1345 Pere III el Cerimoniós li confiscà els béns, malgrat que li havia retut homenatge el 1344. Uns quants anys abans el sobirà mallorquí li havia venut els llocs de Jújols, Aiguatèbia i Ralleu de Conflent.

Més tard Pere III l’indemnitzà amb els castells de Sant Martí Sarroca i Subirats, pertanyents a la família de la seva muller Elisabet de Vilaragut; des d’aleshores sembla que s’intitulà vescomte de Sant Martí o de Subirats.

El vescomtat d’Évol fou restituït el 1352 al seu fill Berenguer (I) de So i de Vilaragut (Catalunya Nord, segle XIV)  Morí jove, i el vescomtat l’heretà el seu germà Bernat (V) de So i de Vilaragut.