(Caracas, Veneçuela, 9 novembre 1808 – Madrid, 24 juliol 1886)

Militar i escriptor. Resident a Catalunya des del 1814. De tendència liberal moderada, prengué part en la primera guerra carlina i en la primera guerra d’Àfrica (1859), on assolí el grau de tinent general i el títol de marquès de Guad-el-Jelú. Fou ministre en diversos governs.

Escriví les memòries Episodios militares (1883) i publicà les obres literàries: El doctor Lañuela (1863), Cuentos estrambóticos (1868-77) i la comèdia Ni tío ni sobrino (1834, junt amb Espronceda), entre d’altres.