(Moixent, Costera, 4 agost 1837 – Barcelona, setembre 1904)

Escriptor. Visqué a Madrid, on es llicencià en filosofia i lletres i col·laborà a diversos periòdics amb els pseudònims de Fernando de Córdoba i Fernando de Vahillo. Publicà Francia y Prusia. Crónica de la guerra de 1870 i estrenà la sarsuela El marino (1872).

A València estrenà (1873) les obres La traición i Poesía eléctrica i publicà les novel·les històriques Mariola i Memorias de un convento (1878). Amb el títol d’Historia general del reino de Valencia (1878-80) publicà, anotà i continuà les Décadas (1610-11) de Gaspar Escolano.

Fou autor de Tradiciones españolas. Valencia y su provincia (1882) i d’El grito del pueblo o las Germanías de Valencia (1886); col·laborà a “La Correspondencia de Valencia” i “El Correo de Valencia”, i ocupà càrrecs destacats a “El Noticiero Universal”, de Barcelona, des de la seva fundació (1888).