(l’Olleria, Vall d’Albaida, 15 abril 1837 – Barcelona, 1 setembre 1903)

Pintor. Fou catedràtic (1888) i acadèmic de l’Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles (1893).

Conreà amb èxit la pintura de costums i els grans quadres d’història, com La dona de Padilla rebent la notícia del fracàs dels comuners (1881, Facultat de Medicina de Barcelona).

Fou el pare de Gabriel i de Vicent Borràs i Abella.