(Calaf, Anoia, 18 març 1802 – Barcelona, 9 juliol 1837)

Polític i revolucionari. Liberal exaltat durant el Trienni Constitucional, el 1823 hagué d’exiliar-se a França, on derivà cap a posicions resoltament republicanes, i el 1832 publicà en francès, a Llemotges, les Bases d’une constitution politique ou principes fondamentaux d’un systhème républicain (reeditat a Barcelona, en castellà, el 1868).

De retorn a Barcelona, fou redactor d'”El Catalán” i es relacionà amb els primers nuclis republicans del Principat. El 1836 fou deportat a Canàries per la seva participació en les matances de la Ciutadella del gener d’aquell any.

El 4 de maig de 1837, en plena reacció moderada, encapçalà un cop de mà audaç d’una part de la milícia nacional, que reeixí a apoderar-se del centre de Barcelona, la diputació i la casa de la ciutat inclosos, amb finalitats no gaire clares; els insurrectes, però, foren ràpidament vençuts per l’exèrcit, i, sotmès a consell de guerra, fou afusellat.

Fou el pare de Cels Xaudaró i Rovira (Barcelona, 1832 – 1907)  Enginyer. Dirigí diverses línies de ferrocarrils catalans. És autor d’alguns escrits tècnics.