(Catalunya, segle XIII)

Veguer d’Osona i Bages. Li fou atorgat, vitalici, el castell de Doscastells (1265).

Fet alcaid dels catalans mercenaris a Tremissèn (1265), deixà el càrrec al cap de dos anys, i hom creu que morí a Itàlia, des d’on degué disposar la venda de la casa d’Oristà.

Per certes afinitats en els càrrecs, sembla que Berenguer de Vilaragut fou fill seu. Potser també ho foren:

Ramon de Vilaragut  (Catalunya, s XIII – 1310)  Fou prior del monestir de Ripoll, elegit abat (1280) enmig d’una controvèrsia monàstica, acabada el 1291.

Guillem de Vilaragut  (País Valencià, segle XIII – 1306)  Alcaid de Xàtiva (1288-90). Lluità a Sicília (1292) i també a Múrcia. El 1296 actuà prop de Berenguer a les negociacions per les treves de Múrcia. Fou un dels jutges per a les sentències arbitrals. Casat amb Eimeriga, potser foren fills seus:

• Ponç de Vilaragut  (País Valencià, segle XIV)  Conseller de l’infant Alfons. El 1323 anà a Sardenya amb l’expedició de conquesta que dirigia l’infant Alfons. Figura entre els qui tenien feus a l’illa el 1332.
• Ramon de Vilaragut  (Catalunya, segle XIV)  Cambrer del monestir de Ripoll. Fou nomenat prior de Montserrat (1334) i actuà com a pacificador en qüestions nobiliàries.