(Catalunya, vers 1320 – 1402/08)

Alt funcionari reial. Nét de Vidal de Vilanova. Prengué part a l’empresa d’Algesires el 29 de març de 1344, al setge de l’Alguer el 23 d’agost de 1353, i al de Càller el 1354.

Fou ambaixador de Pere IV de Catalunya-Aragó prop del comte de Foix l’any 1363. Aquell mateix any, quan el rei de Castella posà setge a València i avançà cap a Tortosa, Ramon de Vilanova anà a València enviat per Pere el Cerimoniós per notificar als valencians, i particularment al comte de Dénia (que tenia el comandament de la ciutat), que ell personalment acudiria a socórrer-los.

També fou enviat pel rei a Castella a firmar la pau entre ambdós regnes, i fou el plenipotenciari que signà a Barcelona l’any 1378, amb Damià Cataneo, la pau entre Gènova i Catalunya-Aragó.

El 1382 fou deixat per Rocabertí com a lloctinent dels ducats d’Atenes i Neopàtria, els quals governà fins al 1384, en què hagué de tornar a Catalunya; el succeïren en els ducats Roger i Antoni de Llúria.

Fou nomenat governador general de Catalunya per Martí l’Humà, però després fou destituït i processat com a culpable de traïció.