(Catalunya ?, segle XIV – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 15 abril 1415)

Eclesiàstic i polític. El 11 de març de 1388 fou elegit bisbe d’Urgell, com a successor de Berenguer d’Erill.

El 1396, en unió del seu germà Francesc, alçà gent armada i fou un dels qui més cooperaren a la defensa del país quan aquest fou envaït pel comte de Foix.

Durant l’interregne que seguí a la mort de Martí l’Humà sostingué lluites contra el comte Arnau Roger de Pallars, malgrat els esforços pacificadors del Parlament de Catalunya.

Era membre de la comissió elegida pel desembre de 1411 com a òrgan executiu del Parlament. Fou ambaixador d’aquest el 1412, amb Guillem de Montcada, prop del comte Jaume d’Urgell, per tal de persuadir aquest d’acceptar de bon grat la sentència de Casp.

Fou succeït per Francisco de Tovía.