(Barcelona, 1902 – 1994)

Historiadora. Muller de Josep M. Millàs i Vallicrosa. Estudià filosofia i lletres a Barcelona i es llicencià el 1921. Es doctorà l’any 1931 amb la tesi La corte literaria de Alfonso V de Aragón y tres poetas de la misma (1933).

Dedicada a la investigació històrica, ha publicat importants treballs sobre jueus i conversos de la corona catalano-aragonesa al segle XV a “Sefarad” i a altres revistes científiques, i sobre l’època de Ferran I (En torno a la redacción del acta de Caspe, 1957; La aljama de Teruel y la proclamación de Fernando de Antequera, 1962-63).

El 1945 publicà una edició crítica d’El cancionero de palacio, i el 1956, en col·laboració amb Àngels Masià, Jaume el Dissortat, darrer comte d’Urgell.

També és autora del capítol Los cancioneros del siglo XV, de la Historia general de las literaturas hispánicas, dirigida per G. Díaz-Plaja, i de l’obra Rentas reales de Aragón de la época de Fernando I (1412-1416) (1977).