(Cervera, Segarra, 1754 – 1831)

Erudit i polític. Senyor de Santa Maria de la Ràpita, de la Torre de Fluvià i d’Oluges Altes.

Fou síndic i regidor de l’ajuntament de Barcelona i el 1808 fou nomenat per assistir a la junta de Baiona. Després del 1810 fou elegit diputat a les corts de Cervera i anà després a Cadis.

Mantingué una extensa relació epistolar amb personalitats de l’època. Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1772 i hi presentà interessants treballs, com un estudi sobre els trobadors provençals i catalans.

Escriví també unes Memorias y noticias para la historia de San Félix Mártir gerundense… (1798) i una Relación de la exemplar vida, virtudes y letras del P. Pedro Ferrusola… (1808).

El 1790 començà a explicar la filosofia suarista a la universitat de Cervera.

Fou un dels primers col·lectors de poesia popular, de la qual recollí un extens mostrari, que passà posteriorment a Marià Aguiló.