(Catalunya, segle XVII – vers 1712)

Escriptor. Fill de Josep de Vega i de Ponts. Monjo benedictí de Ripoll, fou músic i xantre del monestir.

Traduí de l’italià al castellà El ambicioso político infeliz (1699), de Diego Monti, que dedicà a Pau Ignasi de Dalmases; és autor d’unes constitucions provincials de la Congregació Claustral Tarraconense i d’un Poema elegíaco dramático, premiat en el certamen poètic celebrat a Barcelona el 1702.

Membre de l’Acadèmia Desconfiada (1700), fou, juntament amb Joaquim Vives i amb el pseudònim de Rector de Pital·luga, el responsable de la primera edició (1703) de les obres de Francesc Vicens Garcia (L’harmonia del Parnàs…); per a la redacció de la vida del poeta que precedeix l’edició -i que contribuí en gran part a fomentar la seva llegenda- anà a Vallfogona de Riucorb per a revisar personalment els papers de Garcia.