(Catalunya, segle XIII – vers 1339)

Cavaller, senyor de Vallgornera. Fill i successor de Jaume (I) de Vallgornera.

Fou company d’armes de Ramon Muntaner a Sicília, on lluitava al servei de Frederic II contra els angevins de Nàpols. Entrà a Sciacca durant el setge imposat per aquests (1301-02). Combaté a l’illa de Gerba, i Muntaner, en partir-ne, el deixà com a capità o guarda del castell. Defensà Trapani del setge napolità, i intervingué en la treva que hi fou feta (1313-14). Fou curador de Manfred, fill del rei Frederic II (1317).

Amb els seus soldats, catalans i almogàvers, vigilà el nou desembarcament angeví prop de Palerm, entrà a la capital i resistí el setge (1325); en ésser alçat aquest, emprengué una guerra de guerrilla per tot el regne, des de Marsala fins a Catània (s’avançava a l’arribada de l’enemic a cada localitat i l’hostilitzava durament), fins que el duc de Calàbria, Carles de Nàpols, decidí la retirada.

El comte Ramon Roger II de Pallars li vengué els castells de Cervelló i Gelida i la vila de Molins de Rei, abans de fer-ne nova venda al jutge Pere III d’Arborea, del qual fet el dit comte obtingué el perdó del rei Alfons (1334).

El seu fill i hereu fou Jaume (II) de Vallgornera i de Blanes.