(Manresa, Bages)

Antiga abadia femenina cistercenca (Santa Maria de Valldaura) originada per trasllat a la ciutat de la comunitat del monestir de Valldaura (Berguedà).

Els primers intents de trasllat de la comunitat a Manresa daten del 1338, però no tingueren èxit fins el 1399, quan el ciutadà Bartomeu Amargós els féu donació de la capella del Sant Esperit, situada prop del portal d’Urgell. La comunitat, ja força decadent, regida per una abadessa, subsistí només fins al 1461.

Aleshores s’hi establí un priorat cistercenc masculí, filial de Poblet, però el convent fou destruït amb motiu de la guerra contra Joan II, el 1465. El 1472 els monjos s’establiren a la casa hospital de Sant Pau.

A l’antic solar de Valldaura fou construïda el 1900 una capelleta moderna, dedicada a la Mare de Déu del Consol, en record de l’antic monestir.