(Aracena, Huelva, Andalusia, 25 octubre 1725 – Barcelona, 13 febrer 1794)

Bisbe de Barcelona (1775-94) i escriptor.

Desplegà una intensa activitat pastoral i administrativa en la reorganització del seminari (1784) i promovent campanyes tumultuoses a càrrec de l’apòstol d’Andalusia, Diego José de Cádiz. Fomentà, a través del premonstratenc Jaume Caresmar, l’ordenació dels arxius capitular i de la mensa episcopal.

És autor de molts treballs pastorals i jurídics, alguns d’ells en català o en edició bilingüe, com un Promptuari de la doctrina cristiana per l’ús dels nois empleats en les fàbriques de pintats d’esta ciutat (1786).