(Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 1709 – Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1774)

Religiós premonstratenc i abat de Bellpuig de les Avellanes. Entrà al convent el 1734, i fou abat quatre triennis, que començaren els anys 1745, 1751, 1760 i 1772.

Es distingí per les obres d’ampliació del convent i per haver impulsat els estudis i la cultura del monestir i guiat els primers passos religiosos i culturals de Jaume Caresmar, que el succeí en dos dels seus abadiats.

El monestir li dedicà una elogiosa làpida sepulcral, retrobada el 1964.