(Sallent de Llobregat, Bages, 1819 – Barcelona, 1888)

Advocat i escriptor. Visqué amb el seu besoncle Fèlix Torres i Amat a Barcelona, Madrid i Astorga i n’escriví una biografia panegírica.

És autor de Memoria sobre Manresa y en especial sobre su Seo (1857) i de La torre del Breny y el castillo de Balsareny (1872). Traduí del francès una obra sobre els trobadors catalans antics. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

El seu fill fou l’arquitecte Josep Torres i Argullol.