(Barcelona, 20 març 1877 – 11 abril 1922)

Cirurgià. Es llicencià a Barcelona (1900) i es doctorà a Madrid (1901).

A la facultat de Barcelona fou professor auxiliar i, a partir del 1912, catedràtic de patologia quirúrgica. Fou un mestre clínic extraordinari. Realitzà algunes de les primeres toracoplàsties practicades a Espanya.

Fou vice-president del Primer Congrés Internacional de la Tuberculosi (Barcelona) i president de l’Institut Mèdico-farmacèutic (1910-12).

Participà en l’elaboració del projecte d’estatut del Segon Congrés Universitari català.