(Catalunya ?, segle XV – Santes Creus, Alt Camp, 1534)

XXXI Abat perpetu de Santes Creus (1519-34). Formà part del tribunal que condemnà a presó perpètua l’abat Pere Queixal, de Poblet.

És fama que durant el seu abadiat foren escatimades delmes i almoines, fet que motivà una reprensió del papa i la reprovació de la comunitat. És atribuïda a aquesta circumstància la peculiaritat que les seves restes, que es troben a l’Aula Capitular, no fossin enterrades amb mitra, sinó amb una gorra.