(França, segle V – Barcelona, 548)

Rei dels visigots (531-48). Fou enviat per Teodoric, rei dels ostrogots, a Hispània com a general i governador. Casat amb una dama noble hispanoromana, que li aportà riqueses territorials immenses.

Fou elegit rei pel desembre de 531, a Barcelona, on residí. Vencé els francs, que envaïen tota la Tarraconense, l’any 541. En canvi, després d’ocupar Ceuta, l’hagué d’abandonar el 542.

Tot i professar l’arianisme, fou no sols tolerant amb els catòlics, sinó que els protegí. Sota el seu govern se celebraren els concilis de Barcelona (vers 540), el de Lleida (546) i de València (546), tan importants per a l’endegament de la disciplina eclesiàstica a la Tarraconense i a la part marítima de la Cartaginense. Promulgà algunes lleis importants.

Morí assassinat al seu palau de Barcelona cap a l’estiu del 548.