(Ontaneda, Cantàbria, 1714 – Saragossa, 1793)

Polític. Fou intendent de l’exèrcit al Principat de Catalunya, càrrec en el qual succeí José Felipe de Castaños. Com aquest, afavorí la Junta de Comerç de Barcelona i l’Acadèmia de Ciències i Arts, que el nomenà membre numerari.

Féu construir una mina que desembocà en el rec Comtal i permeté de regar terres dels termes de Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals i l’horta del Portal Nou de Barcelona.

La seva imprevisió davant l’escassetat de proveïments provocà els Rebomboris del Pa (1789), per tal d’apaivagar la protesta popular proposà la creació d’una junta (que es constituí sota la presidència del capità general, comte d’El Asalto) que adquirís blat i altres queviures a despeses de la noblesa.