(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Eclesiàstic. Canonge de Barcelona i addicte de Felip V.

El 1702 fou posat com a jutge de contravencions, en absència del titular, amb l’excusa que era el membre més antic del Braç Eclesiàstic. El 1704 era jutge delegat del breu. Fou obrer del monestir de Sant Cugat del Vallès fins al 1707, any en que passà al camp borbònic.

Fou restablert en el seu càrrec el 1714, en triomfar Felip V. El 1719 fou nomenat abat del monestir de Breda.