(Barcelona, 1 gener 1956 – )

Metge i poeta. Fill del pintor Antoni Tàpies i Puig.

Es donà a conèixer en el camp de la poesia visual pròxim a les arts plàstiques, i ha publicat els llibres de poesies: Siboc (1973), Les danses d’u (1975), Dies d’aigües (1980), La veu del vent (1988) i Matèria dels astres (1992), i els de narrativa: Des de l’obra (1992, recull de comtes) i L’escrivent (1999). Ha traduït Himnes a la Nit de Novalis (1975).

També a exercit com a galerista d’art i editor d’obra gràfica.