(Sabadell, Vallès Occidental, 1894 – Palau-solità, Vallès Occidental, 20 abril 1975)

Escriptor en castellà. Fou un rodamón i visqué molts anys a l’Argentina, on estrenà teatre i féu alhora d’actor.

Escriví també dues obres en català, per bé que la seva formació i el seu estil -casticista i cervantí- l’inclouen de ple en la literatura castellana, per a la qual publicà novel·les de tipus costumista i realista, de vegades amb fons autobiogràfic: Marcos Vallarí (1925), La vida encadenada (1945), Karú-Kinká (1946), Patapalo (1949) i Los muertos no se cuentan (1961), versió franquista de la guerra civil i replicà dels llibres de Josep Maria Gironella.

També publicà l’assaig contra el 6 d’octubre de 1934 Cataluña en España, i tres volums, molt extensos, de memòries, el més interessant del quals és Mis últimos caminos (1965).