(Calella, Maresme, 1835 – Vic, Osona, 1896)

Religiosa carmelitana descalça.

Ingressà a la congregació fundada per santa Joaquima Vedruna el 1856. Hi tingué càrrecs importants i fou elegida tercera superiora general el 1891. S’esforçà a augmentar la congregació i fundà diverses cases noves.

Morí amb fama de santedat, i el 1940 s’introduí a Roma la seva causa de beatificació.