(Catalunya, segle XIII – Osca, Aragó, 1269)

Prelat. Es distingí com a teòleg i predicador. El 1252 fou nomenat bisbe d’Osca, on construí el convent de frares predicadors (1254).

El 1258 el papa Alexandre IV li encarregà d’arbitrar la qüestió del matrimoni del comte Àlvar d’Urgell, que havia abandonat la seva primera muller, Constança de Montcada, sense consumar el matrimoni, i s’havia unit amb Cecília de Foix. El bisbe Solà sentencià a favor de la primera unió i declarà il·legítim el segon matrimoni.

Celebrà un sínode i regí amb encert la diòcesi.