(Calella, Maresme, 18 octubre 1817 – Girona, 8 gener 1906)

Bisbe i jurista. Estudià dret a la Universitat de Barcelona i, més tard, hi fou catedràtic de cànons (1847-51).

Fou rector del Seminari de Barcelona del 1850 al 1854; el 1859 obtingué una canongia. El 1871 el papa el nomenà prelat domèstic, i el 1878 esdevingué bisbe de Girona. Pertanyia a les Acadèmies de Jurisprudència i Legislació i de Bones Lletres.

És autor d’escrits diversos, com El primado de Tarragona (1858) i Apuntes históricos sobre el hospital de Barcelona (1880).