(València o Barcelona, 1385 – Tolosa, França, 29 abril 1436)

Filòsof. És conegut també amb els noms de Sebonde, Sebond, Sabunde, Sebunde i Sibiude. Fou mestre en arts, medicina i teologia, i llicenciat en dret canònic. Professor a la universitat de Tolosa del 1434 al 1436.

Personalitat plenament renaixentista en molts aspectes, la seva doctrina ja va adquirir àmplia ressonància essent ell encara viu.

El concili de Trent va condemnar el pròleg de la seva obra Theologia naturalis seu liber creaturarum o Liber de homine, que enclou allò que de més modern conté el seu pensament: l’home com a centre i punt culminant de la Creació, llibertat de la consciència en les qüestions de la fe i afirmació que és possible conèixer les veritats de la fe cristiana a través de la lectura del Llibre de la naturalesa.

Va influenciar Montaigne, que en fou el primer traductor, i Pascal.