(Catalunya, 1041 – 1082)

Magnat comtal i senyor de la baronies de Montseny, Montpalau i Palafolls. Era fill d’Ot de Sesagudes i de Gerberga, i per això és anomenat sovint Umbert Odó. El 1045 era casat amb Sicarda.

Fou un dels magnats de Ramon Berenguer I, que comandava la host catalana que lluitava a Hispània, a Alhama, on es rebel·là contra el comte (1054) i continuà la rebel·lió al costat del bisbe Guislabert de Barcelona i del vescomte Udalart Bernat.

Reconciliat amb el comte, el 1056 fou testimoni de l’esponsalici d’Almodis i adquirí del comte el castell de Lloret que llegà a la seva muller. És consignat entre els magnats que signaren l’assemblea legislativa dels Usatges (1068) i assistí a la consagració de la Castanya (Osona) el 1082.

Afavorí l’erecció en abadia del monestir de Sant Marçal de Montseny (1066), fundat per la seva mare.

El succeí el seu fill Guillem Umbert de Montseny, i també fou fill seu Bernat Umbert, bisbe de Girona.