(Agde, Narbonesa, França, segle IX – Girona, 908)

Clergue. Fou nomenat bisbe de Girona en morir Teuter, bisbe d’aquesta diòcesi (887).

Deposat pels comtes d’Empúries i pel bisbe Esclua d’Urgell, que nomenaren Ermemir, hagué de fugir i es refugià a Banyoles.

El 892 fou reincorporat a la seu gironina i aconseguí un rescripte del rei Odó a Mehun-sur-Loire que li garantia la lliure possessió del bisbat. El 891 o el 897 obtingué butlles papals que li ho confirmaren.