(Barcelona, vers 1343 – 1407)

Pintor. Germà de Francesc (I), de Joan i de Jaume. La seva obra es fonamenta en el retaule de l’Esperit Sant de la seu de Manresa (1394) i en el de Sant Bartomeu i sant Bernat de Claravall, per al convent de Sant Domènec de la mateixa ciutat (Museu de Vic).

En ambdues obres es veuen les diferències respecte a la pintura del seu germà Jaume: el sentit més minuciós de realització que apropa la seva pintura a la miniatura -sobretot en obres atribuïdes del període de jovenesa: predel·la de Sant Onofre a la seu de Barcelona-, el color més treballat i el sentit arquitectònic que domina la composició dels quadres.

Hom li atribueix moltes obres on resulta evident la col·laboració d’altres mans, primerament de Jaume, i l’existència d’un gran obrador d’on sortiren el retaule de Sant Llorenç de Morunys, el de La Mare de Déu d’Abella de la Conca, el de La Mare de Déu de la Seu de Tortosa (Museu d’Art de Catalunya), el de Tots Sants de Sant Cugat del Vallès, el de Cubells, la taula de la Mare de Déu de Tobed (Saragossa, col·lecció particular) i d’altres.

Resulta molt difícil de precisar on acaba l’art dels Serra, puix que Pere s’introdueix al segle XV i l’obra de Borrassà s’inicia a la darreria del segle XIV.