(Catalunya)

Nom de la segona fase del Neolític. Anomenada així perquè tot el que s’ha trobat d’aquesta cultura són les necròpolis.

Segons M. Tarradell, aquesta denominació arqueològica s’atribuïa als pobladors que colonitzaren la plana i visqueren als poblats. Bosch i Gimpera ja havia parlat de l’existència a Catalunya del grup-cultura d’Almeria, denominació que va ser canviada per la de sepulcres de fossa.

L’existència de tombes individuals o de parella, amb cossos posats de costat, presentava una especificitat que fou estudiada per M. Fusté, que donà a les restes humanes una caracterització antropològica. El registre d’aquesta cultura era característic del litoral i del prelitoral catalans, però també era ben representat al Pirineu.

Els aixovars funeraris es componien de ceràmiques, sílexs tallats i ornamentació. La necròpolis de Sant Julià de Ramis (cai i cova de les Gorges) ofereix un registre molt significatiu d’aquesta cultura.