(Barcelona, 1810 – 1885)

Eclesiàstic, historiador i publicista. Estudià al seminari de Barcelona, on s’ordenà el 1835. Fou beneficiat de la catedral i professor de teologia al seminari de Barcelona i canonge de Tarragona i de Barcelona.

Es dedicà sobretot a l’hagiografia i publicà molts treballs d’aquesta especialitat a La leyenda de oro, que ell dirigí i revisà. Publicà un Eucologio romano (1861), El diamante divino (1864) i Oficio de la Semana Santa (1862), molt reeditats, i altres obres piadoses.

També és autor d’un tractat de religió i història sagrada que serví de text a molts seminaris. Escriví sempre en castellà.