(Catalunya, segle X – segle XII)

Llinatge feudal que prengué el nom del fet de senyorejar el castell de Sant Martí Sarroca.

El primer personatge de què hom té notícia és Galí de Santmartí (Catalunya, segle X – abans 994)  Magnat del comte Ramon Borrell I de Barcelona, que el nomenà governador de les fronteres del Penedès i vicari del castell de Sant Martí Sarroca, que possiblement havia conquerit als musulmans.

Repoblà aquella contrada, cosa que continuà el seu fill Guillem (I) de Santmartí (Catalunya, segle X – Còrdova, Andalusia, 1010)  Noble. Continuà el poblament de les fronteres del Penedès. Morí en l’expedició comtal a Còrdova.

La seva filla i hereva fou Dispòsia de Santmartí (Catalunya, segle X – abans 1032)  Fou la primera muller del magnat Mir Geribert, senyor d’Olèrdola.

Féu hereu el seu fill Guillem (II) de Santmartí (Catalunya, segle XI)  Senyor d’Olèrdola. La seva mare li deixà en morir vastos territoris. Morí molt jove i aquests béns foren per al seu pare, que els havia de transmetre a fills haguts d’un altre matrimoni contret amb Guisla de Besora.