(Barcelona, vers 1680 – Catalunya, 1730)

Escultor. Fill de Francesc Santacruz i Artigues.

L’any 1703 contractà la construcció del retaule major de les monges jerònimes de Barcelona, la seva primera obra documentada. També esculpí el retaule major de Sant Vicenç dels Horts i, probablement, el de Santa Maria de Llinars.

Des del 1707 constà com a capità d’enginyers de l’exèrcit de l’arxiduc Carles i, més tard, fou nomenat escultor de l’arxiduc a Barcelona.

Després de la capitulació de la ciutat (1714), desaparegué de la vida artística catalana.