(Santa Maria d’Oló, Moianès)

Poble i antiga parròquia, de caràcter disseminat, a l’extrem occidental del terme de l’antic castell d’Oló.

La vella església parroquial de Sant Joan d’Oló s’aixecava sobre un turonet, prop del Mas Armenteres, a tocar de la riera d’Oló; era un edifici romànic, del qual resten els murs, sense volta, que mostren arcuacions llombardes i una notable perfecció. És documentada des del 1136 i es va abandonar el 1643, quan es va inaugurar la nova església dalt del pla.

Sant Joan Nou, com se’n diu popularment, va erigir-se vers el sud-est de l’antiga capella romànica de Santa Creu de la Plana, prop del mas de la Plana. Es construí entre el 1627 i el 1639, quan la parròquia tenia 26 famílies. És un edifici que té adossada una gran rectoria i davant seu un típic comunidor per a beneir el temps i comunir les tempestes.

A l’interior, en canvi, guarda un conjunt de retaules barrocs d’un gran mèrit, en especial el retaule major d’escultura i teles pintades fet vers el 1640, el retaule del Roser, amb una notable imatge, i el de Sant Isidre, fet vers el 1772.