(Cànoves i Samalús, Vallès Oriental)

Poble, situat a la zona de contacte entre la depressió vallesana i el massís del Montseny, a la capçalera de la riera de Samalús, afluent per l’esquerra del Congost, on desemboca aigua avall de la Garriga.

El lloc és esmentat ja el 1002. L’església parroquial de Sant Andreu és d’origen romànic, ampliada al segle XVI. Conserva de la primitiva construcció l’absis (posteriorment fortificat) i la base del campanar. Prop seu hi ha la capella de la Salut.

Dins el seu antic terme hi ha diverses i notables masies.