(Bujaraloz, Aragó, 1605 – Perpinyà, 7 gener 1670)

Escriptor polític i frare agustí. El 1621 obtingué el títol de catedràtic perpetu en teologia. Fou professor de la Universitat de Lleida.

El 1640 es mostrà partidari de la intervenció francesa a Catalunya. Lluís XIII el nomenà abat de Sant Cugat i predicador i cronista de la Cort. Refugiat a Perpinyà l’any 1652 després de la caiguda de Barcelona, tornà a l’abadia el 1662.

Autor de Govern polític de la ciutat de Barcelona per a sustentar los pobres i evitar vagabundos (1636), Notícia universal de Catalunya en amor, servicis i fineses admirables (1639), Llàgrimes catalanes a l’enterro i exèquies de l’Iltre. Diputat de Catalunya Pau Claris (1641), Proclamación Católica (1640) i Epítome dels principis i progressos de les guerres de Catalunya dels anys 1640 i 1641.

Deixà inèdites: De la división geográfica de los reinos de Francia y España, Geographia Hispaniae, Sermó de sant Jordi predicat als diputats i oïdors de Catalunya i Elogio de Enrique de Laturingia, conde Harcourt, gobernador de Cataluña en 1646.