(Perpinyà, 10 novembre 1842 – 14 agost 1894)

“Un Tal“ Escriptor. Fou un dels autors més populars al seu temps, caracteritzat pel seu llenguatge col·loquial.

Escriví primer poesia en francès, recollides en part a Poésies roussillonnaises. El 1887 sortí el seu primer quadern de poesies catalanes, Un punyat de catalanades, que fou una revelació; després publicà quinze reculls breus: Cosas i altres (1888), Historis y coumedi (1888) Bestis y gen (1888), L’hourtoulana (1888), Proubem de riure (1889), Bingnas y donas (1889), Fablas y fabliots (1890), Countas de l’altre moun y d’aquest (1890), Jamecs (1890), Oun poc da tout (1891), Passa-Temps (1891), Barrajadís (1892), Plors y rialles (1893), Cansous (1893) i Pins y Pams (1893).

El 1894 publicà una Grammaire catalane, interessant per a estudiar la llengua de l’època.

Després de la seva mort sortiren encara vuit quaderns més de poesies: Pa la gen fis (1895), A tort y a trabès (1897), Oun moun de coses (1898), Bersous nous (1900), Lligiou (1900), Altre barrajadís, Cosas de Roussillou, Oun biatge a Barcelona.

L’impacte que produí és sensible encara avui. El 1965, el seu nét Enric Pepratx-Saisset i Joan Marty, reeditaren una bona part de la seva obra amb ortografia fabriana, amb el títol de Catalanes del Rosselló.

Fou el pare de Frederic Saisset.